martes, 25 de enero de 2011
L'atac d'un front fred
Fa molt de fred, no som gens original, però és la frase que més s’escolta des de fa uns dies. Sembla que les isòbares i els fronts s’han tornat assassins i s’han posat d’acord per amargar-nos l’hivern, com cada any. Tothom comenta pels carrers, ascensors, llocs de feina, Mercadona i altres indrets que aquest és l’hivern més fred de tots, que mai no havíem passat un hivern tan dur, etc. És evident que les borrasques (malgrat que es diguin depressions, a mi no m’agrada aquest nom per designar les baixes pressions, és més rotund i concloent borrasca, perquè rasca i no és gens bo) han fet acte de presència amb un front fred siberià que ens ha agafat de sorpresa després de les calmes de gener, però des de fa molts d’anys és així. No és que el clima s’hagi tornat boig, és que es tracta d’una situació habitual que no serà la darrera. De vegades sent enveja dels óssos (no polars precisament) que hibernen fins que arriba la primavera i desperten més frescos que una lletuga, jo també vull hibernar, enyor l’estiu i la seva xafogor meravellosa que em permet sortir al carrer sense tenir les espatlles aixecades i els músculs en tensió. Tan sols em queda el consol de no viure a Islàndia o Grenlàndia, on el fred pot acompanyar-te fins i tot a l’estiu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)